TOTORA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Així d’interessant llueix el restaurant Totora.

Aquesta és la seva entrada.

Un dels seus elegants racons.

Aquest resulta particularment relaxant.

Vista general.

Des de l’angle contrari.

 

En aquest bloc ens hem fet ressò en més d’una ocasió de la gran varietat de cuines que podem gaudir a Barcelona.

Avui li toca el torn a la cuina peruana representada per un cèntric restaurant -es troba al número 235 del carrer Còrsega, prop de la Diagonal- que es diu Totora.

Segurament a nosaltres aquesta paraula no ens diu res però es tracta de tota una declaració d’intencions doncs és el nom d’una planta aquàtica -també se la coneix com jonc i es semblant al bambú- que s’utiliza per fabricar embarcacions de pesca. A aquestes barques se les diu cavallets de totora.

Aquestes embarcacions eren utilitzades per pescar des d’èpoques pre-inques a la costa nord del Perú, o sigui que ens estem remuntant a temps molt remots.

En aquella zona del nord hi ha una caleta de pescadors que es diu Huanchaco on es veuen aquests cavallets de totora. Son aquests detalls marins i sobre tot el propi mar, el que inspira el restaurant.

Per això, aquesta cevicheria (ceviche vol dir peix fresc) exposa una amplia representació del menjar més tradicional peruà basat en el mar. En qualsevol cas, Totora ens ofereix una interessant fusió perquè aporta tocs japonesos i africans.

De fet, pràcticament el 90% del menjar que se serveix en aquest restaurant va de cuina marinera, encara que no falten d’altres clàssics com el pebrot vermell amb gallina, l’arròs amb ànec o el llom saltejat.

En quant als ceviches, en tenen de marisc, de tonyina o en tempura, tiraditos de salmó, verat i tataki de tonyina, causas de llagostí, peix mantega, pop o limeña amb ventresca de tonyina.

Que ningú s’alarmi si en l’extensa carta de plats que té el restaurant veu que alguns venen amb “llet de tigre”. En realitat es tracta d’un suc del ceviche amb tocs d’alcohol -com vi o vodka, per exemple- sal, pebrot verd mòlt i pebre.

Per acompanyar el menjar també serveixen un pa de patata molt suau amb melmelada de tomàquet.

El local és molt espaiós, 700 m2 que permeten que les taules estiguin separades unes d’altres, cosa que redunda en la comoditat dels comensals. Al fons hi ha un atractiu pati interior molt verd que ajuda a donar sensació de relax al lloc. Com succeeix en alguns restaurants a la moda, disposa d’una zona lounge amb còmodes sofàs. En quant a la decoració, està inspirada, com no, en el paisatge mariner de Huanchaco, per això el blau de diferents gammes és el protagonista junt a la fusta i les fibres naturals. En aquesta línia, a la zona lounge hi ha una retícula metàl.lica que recorda el moviment del mar.

En definitiva, un lloc amb molt d’encant per la seva decoració i pels saborosos productes que s’hi serveixen.

Pablo Ortega, el seu xef, ens en dóna més detalls:

El seu web és: http://www.totorabcn.com/

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: