UN ASUNTO DE FAMILIA, DE HIROKAZU KORE-EDA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

Osamu i el seu fill es troben una nena en mig del fred de l’hivern. Al principi, l’esposa d’Osamu no és partidària de quedar-se-la, però finalment accepta cuidar-la quan veu les dificultats que la nena ha d’afrontar.

Encara que la família és pobra i ha de sobreviure cometent petits delictes, semblen viure feliços junts, fins que un accident imprevist revela uns secrets que posen a prova els lligams que els uneixen.

El director japonès Hirokazu Kore-eda  en la seva darrera pel.lícula Un asunto de família, fa una particular observació sobre la institució familiar, això sí, molt propera i emocionant.

Certament és una família estranya. La formen una anciana que ajuda amb la seva pensió, una parella de més de quaranta anys que es nota que s’han hagut de treballar molt el carrer, una jove que descobreix els avantatges econòmics d’exhibir el seu cos en una sex shop i dos nens especialitzats en robar coses bàsiques en tendes i supermercats per sobreviure. Evidentment no és una família d’angelets però s’han de buscar la vida com bonament o malament poden perquè el lloc on viuen és petit però costa diners i el menjar per poder mantenir-se tampoc és gratis. Tots es cuiden, es protegeixen i semblen contents de compartir la seva precària existència. Segurament, el tenir consciència de que fora d’això per ells no hi ha més que soledat i absència d’amor, reforça els seus lligams.

Com es deia a la sinopsi, la família acull una nena que sembla abandonada, son lladres però tenen cor; i ella que portava una infantesa desgraciada, descobreix l’amor, el que és una família, al costat del petit que és una mica més gran que ella i que la instrueix en petits robatoris perquè com diu el pare, en els supermercats “les coses encara no son de ningú”.

Kore-eda ens torna a demostrar que és un retratista subtil i veraç reflectint personatges a la deriva. Fa justament això: retratar-los, no els jutja, es limita a entendre’ls, narrant a través de detalls, alguns gairebé imperceptibles i, compte, no pretén fer trampes amb els espectadors doncs no regala sensibleries encara que expliqui històries que son emotives.

Sap gestionar els tempos narrant al seu ritme, el que necessita la pel.lícula, en un estil que òbviament no es correspon amb el que té un d’aquests films carregats d’imatges trepidants i mecàniques que busquen la comercialitat des del el primer centímetre de la cinta. Aquí no, aquí s’explica un relat de manera serena, observant la intimitat d’aquests personatges que viuen en la misèria. Fins i tot, a l’última mitja hora del film -quan sabrem molts dels secrets d’aquesta família-, hi ha algun moment que sembla més pròxim al documental que a una narració cinematogràfica.

Aquesta és doncs una nova i notable pel.lícula de Kore-eda sobre la família, una història de sentiments modèlics però d’actes que son difícils d’acceptar i que ens planteja més d’un dilema moral.

 

No és la primera vegada que Hirokazo Kore-eda parla de la família en una de les seves pel.lícules.

Recentment ha declarat que “en famílies unides pel crim, a vegades hi ha més amor -entre els seus membres- que en una família tradicional”.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: