UN MOMENTO EN EL TIEMPO (WAVES), DE TREY EDWARD SHULTS

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

Kelvin Harrison Jr. és Tyler, un noi que es volia guanyar la vida en el món de l’esport com lluitador. Es veurà abocat a una greu crisi.

 Taylor Russell McKenzie és Emily, la seva germana.

Sterling K. Brown és Ronald, el pare, un home dominant al front d’una família en crisi.

 

Un momento en el tiempo (Waves) ens explica el viatge emocional d’una família afroamericana encapçalada per un pare dominant carregat de bones intencions que, després d’una greu pèrdua, ha d’obrir-se camí entre l’amor, el perdó i la unió. Una colpidora història sobre la capacitat de l’ésser humà de sentir compassió i sobreviure als moments més foscs.

El director Trey Edward Shults ja havia demostrat al 2015 amb la pel.lícula Krisha i dos anys després amb Arriba la nit que és un realitzador especialment interessat en la fragilitat de la família nord-americana. Com en els dos films citats, a Waves ens parla d’una família que descobreix que el germen de la seva destrucció es troba en ella mateixa. Segurament, aquesta és la seva pel.lícula més ambiciosa doncs no es talla a l’hora de colpir els espectadors des de la primera seqüència. Es evident que l’estil d’aquest director viu en els extrems, tant formals com narratius.

Com dèiem, se centra en una família de Florida que s’està trencant. Durant la primera part del film ens mostra un adolescent, Tyler, i el seu pare. El noi vol tenir un futur en el món de la lluita lliure, el pare, Ronald, un home sever que es va fer a sí mateix, pressiona el fill perquè és conscient de les dures dificultats afegides que han de patir els negres per triomfar en una societat que els és hostil. Després d’haver-se d’enfrontar al final de la seva carrera a causa d’una lesió i saber que la seva núvia ha decidit no posar fi a l’embaràs, Tyler es veu abocat a una crisi que acaba en un acte de violència que arrasa amb tots.

Aquesta primera hora de projecció planteja temes com la pressió que els pares exerceixen sobre els fills, les vides secretes i a vegades autodestructives que els fills viuen al marge dels seus progenitors i d’altres temes com el maltractament domèstic o l’abús de drogues.

La segona part del film no és tan tremendista, els decibels baixen i se centra més en la germana del noi, Emily, mentre explora les conseqüències del drama de la primera part.

Shults vol enlluernar l’espectador presumint d’estètica fílmica amb un devessall d’estil: la càmera no s’està quieta i sovint efectua moviments rotatoris que semblen desafiar les lleis de la física; a més, juga amb els colors, molt saturats, i la banda sonora tampoc passa desapercebuda: s’escolten èxits de Kanye West, Frank Ocean, Kendrick Lamar, Radiohead, Amy Winehouse, Tyler the Creator, Arcade Fire i Animal Collective.

La pel.lícula és molt emocional: rancúnies, dolor i passions amenacen amb llançar per la borda la vida dels protagonistes en un viatge narratiu tan estrany com complex. Aquesta història familiar no serà del gust de tothom, pot agradar molt, poc o gens, però una cosa és segura: no passarà desapercebuda.

Trey Edward Shults, que ha col.laborat amb Terrence Malick, és un realitzador jove i ambiciós, un director amb personalitat i amb un estil no apte per tots els públics.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: