Un passeig pel modernisme català

 

   – O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

 

Escena de gènere, de Mestres Borrell.

 

Egípcia, de Joan Llaverías.

Arqueta, de Joan Busquets.

Família de pescadors, de Ricard Brugada.

Vitralls per immoble de Puig i Cadafalch.

 

Lectura al bosc, de Laureà Barrau.

 

Petó perdut, de Lambert Escaler.

 

Nens, per Lluís Graner.

 

El març de 2010 va obrir les portes el Museu del Modernisme de Barcelona, el primer i únic especialitzat en el període modernista a Catalunya. Per conèixer els orígens d’aquesta iniciativa ens hem de remuntar fins a la dècada dels setanta, quan el matrimoni d’antiquaris Fernando Pinós i Maria Guirao, que tenien  una gran passió i dedicació per l’art i pel modernisme especialment, van iniciar la seva activitat com col·leccionistes. Es van especialitzar en una època que aleshores amb prou feines tenia prestigi i consideració, i van recopilar una gran quantitat de peces de valor artístic i històric incomparable, rescatant-les d’una llarga letargia.

Actualment, el rigor de les recerques modernes ha tornat a col·locar el modernisme i les seves manifestacions en el lloc històric i cultural que es mereixen i constitueix un dels símbols d’identitat més característics del territori català. La intenció de Fernando Pinós i María Guirao de revitalitzar el moviment, la labor pionera que van dur a terme en aquest camp i la seva vocació de difusió pública els van portar a mostrar la seva passió per l’art modernista en forma de museu: el Museu del Modernisme de Barcelona.

Un dels valors de la col·lecció del Museu són els fons de mobiliari, que resumeixen a la perfecció els ideals burgesos de l’època, a més de mostrar l’exuberant decoració interior de les cases emblemàtiques de la ciutat.

També tenim pintura modernista, una col·lecció amb importants noms del panorama artístic de finals del segle XIX i principis del XX.

Naturalment, no falta l’escultura catalana modernista que es caracteritza pel tractament d’una sèrie de temes més intimistes, privats i emotius. Al mateix temps que la ciutat, a causa de la gran reforma urbanística d’aquells temps que anava adornant-se amb monuments i peces escultòriques destinades a espais oberts i edificis públics i particulars, es va desenvolupar una escultura que reflectia els nous ideals intel·lectuals, en moltes ocasions de fort sentiment catòlic.

I finalment, no podien faltar les arts decoratives vinculades als oficis i l’artesania. La nostàlgia per un passat històric i els cada vegada més nombrosos estudis sobre l’art medieval van propiciar la recuperació de tècniques antigues, a les quals es va sumar un extraordinari desenvolupament en el camp del disseny. Amb motius cada vegada més originals, els models dels quals eren extrets tant de la naturalesa com d’antigues i exòtiques civilitzacions, molts arquitectes, pintors, escultors i nombrosos artesans de la ciutat van iniciar col·laboracions molt fructíferes.

No son pocs motius per fer una vista a aquest museu, visita que ens farà sortir més informats sobre una part molt important de la nostra cultura.

El web del museu és http://mmcat.cat/site/

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: