UNO DE NOSOTROS, DE THOMAS BEZUCHA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

Produeix un cinèfil alleujament tornar a veure en una sala cine adult produït per un gran estudi perquè cada vegada està més arraconat als catàlegs de les plataformes. Aquest tipus de cine d’estil propi i grans estrelles ha de reivindicar el seu espai a la pantalla gran.

Heus aquí un exemple: Uno de nosotros, pel·lícula que comença i durant més de mitja hora, funciona més bé com un drama familiar: George -xerif jubilat- i Margaret Blackledge són una parella que viu en un ranxo de Montana a finals dels anys cinquanta del segle passat junt amb el seu fill Ryan, la seva esposa Lorna i el petit fill dels dos, Jimmy. A poc de començar el film es produeix una tragèdia inesperada: en un accident de cavall Ryan mor d’un violent cop al cap.  Aquí la cinta avançarà tres anys per trobar-nos amb el casament de Lorna -que no tenia altra família que els Blackledge- amb un tal Donnie.

Fins aquí el to és més aviat melancòlic però ràpidament canvia: primer, Margaret veu a Donnie maltractant Lorna i el nen. I quan va a la casa on viuen per parlar amb ells sobre el que ha vist -és una dona de caràcter- descobreix que han marxat. Fent investigacions arriba a la conclusió de que es troben a Dakota del Nord i decideix agafar el cotxe i anar a rescatar el net de la violència familiar. George tractarà en va de retenir-la, així que decideix acompanyar-la.

Recorreran bonics paisatges i sabran que la família a la que pertany Donnie -els Weboy- no tenen bona reputació, i finalment els trobaran i comprovaran que la idea de tornar a casa amb el petit no serà gens fàcil de complir.

El film és una petita sorpresa perquè els tres treballs anteriors del poc prolífic director i guionista Thomas Bezucha no havien destacat molt. No obstant, basant-se en una novel·la de Larry Watson, un veterà escriptor de Dakota del Nord on està ambientada la història, el cineasta factura una obra sòlida i d’un curiós estil de neowestern amb toc crepuscular amb un context que no és del segle XIX sinó d’avançat el segle XX amb cavalls, rifles pistoles, família, violència, paisatge natural, crueltat, dolor humà, decència i corrupció, i fins i tot amb indis. Encara que, és clar, donada la cronologia, els trajectes físics es fan amb automòbil i no a cavall.

Una bona part de l’actiu de la pel·lícula el posen els actors, Kevin Costner i Diane Lane que, curiosament, no és la primera vegada que són matrimoni a la pantalla, ja havien sigut fa anys pares de Superman i aquí construeixen un bonic retrat del que és una parella longeva. Això sense poder-nos oblidar de l’actriu britànica Lesley Manville, notable en el seu paper de mare Weboy sense escrúpols.

Es també interessant veure en aquest film una mena de xoc entre dues idees dels Estats Units, una més amable i inclusiva, i l’altra més tribal i violenta en la que fins i tot podríem endevinar futurs votants de Donald Trump, encara que al final potser aquestes dues cares tampoc no estan tant lluny l’una de l’altra.

El resultat és un film inquietant i en algun moment absurd que com en altres obres majors de western com el Sense perdó d’Eastwood, té una violència final seca i precisa.

Un western digne.

 

Thomas Bezucha, director i guionista de Uno de nosotros.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: