USE LAHOZ. JAUJA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

El mateix dia que la reconeguda actriu Maria Broto estrena El jardín de los cerezos, complint així una de les seves grans aspiracions professionals, rep la noticia de la defunció del seu pare de qui es va allunyar fa vint anys i de qui no havia tornat a saber res. Això la obligarà a encarar un passat ple de factures pendents.

Aquest és el tema de Jauja, l’última novel·la d’Use Lahoz, una obra que ens va donant a conèixer els protagonistes a través de flashbacks que ens mostren fragments de les seves vides. Així, Lahoz fa avançar la trama a ritme pausat oferint-nos una visió cada vegada més completa de les coses en un viatge de doble sentit, cap endavant i cap enrere, encara que el sentit més profund el percebem quan coneixem el passat.

D’entrada tenim secrets , mentides piadoses, rumors, mitges veritats, versions autocensurades d’una realitat vergonyosa i massa complicada per explicar-se-la a una nena: “Maria va trigar més quinze anys en saber la seva veritable procedència, i quan ho va fer, va fugir de la vida que fins aleshores havia cregut com pròpia. No va ser capaç de perdonar a qui tant havia estimat i ha arrossegat el dolor fins arribar aquí”.

Amors desafortunats, anades i vingudes emocionals, remordiment i sentiment de culpa… Jauja és una obra d’una gran càrrega emotiva en la que es reflexiona sobre el perdó i les trampes de la memòria a partir de la relació de Maria amb el seu pare. Una dona que ha sigut víctima, sí, però no per això innocent, i que “s’ha passat mitja vida buscant agafar-se a alguna cosa perdurable -un pare, una relació, una amistat, una professió- i tot el que ha trobat ha sigut perible, d’aquí el seu escàs costum als afectes, fidels i certs”.

Personatges amb problemes afectius, famílies estigmatitzades, coses que van quedar per dir…ja veiem que no és una història massa feliç, així, per què el seu títol? Doncs té a veure amb la capacitat evocadora que per Maria té la paraula que li recorda la infància que, malgrat transcórrer en un univers obscur, rural i pobre, li va ser dolça.

Narrada entre Valdecádiar -localitat fictícia- i Barcelona, entre un món rural decrèpit i les il·lusions que desperta la gran ciutat, l’obra furga en els remordiments dels mals que es van fer a qui més es va estimar. Escrita en una bona prosa realista, Use Lahoz ens lliura una obra sobre el perdó pendent en la que es plasma la seva maduresa estètica.

 

El barceloní Use Lahoz és autor de novel·les como Los Baldrich, obra aplaudida per la crítica i el públic per la que va ser nomenat Talent FNAC 2009, La estación perdida, distingida amb el Premi Ojo Crítico de Narrativa 2012 o Los buenos amigos (2016).

Ha publicat els poemaris Envío sin cargo i A todo pasado.

El 2013 va ser guardonat amb el Premi Primavera por la novel·la El año en que me enamoré de todas.

Col·labora habitualment a El Viajero, suplement setmanal del diari El País, a ICON i en altres mitjans nacionals i llatinoamericans.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: