VENUS i ADONIS, D’ANTONIO CANOVA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Adonis i Venus.

Vista completa de l’escultura d’Antonio Canova.

Vista lateral.

Primer pla frontal.

Adonis porta l’arma de caça a la mà dreta i l’acompanya a la cacera el seu gos.

 

Un dels grans artistes del neoclassicisme italià va ser Antonio Canova. Va conrear els camps de la pintura i l’escultura i va ser sobre tot en aquesta última disciplina on va sobresortir.

El seu estil s’inspirava en l’art de l’antiga Grècia i les seves obres es van arribar a comparar en la seva època amb la millor producció de l’antiguitat. De fet, Canova va ser considerat com el millor escultor europeu del moment.

La seva influència va marcar l’escultura de tot el continent, i no sols en els artistes de la seva generació, sinó també en els posteriors del segle XIX.

Per ell, l’estudi directe de la naturalesa era fonamental perquè buscava la “bellesa natural” que veia reflectida en l’escultura grega clàssica, el cànon de la qual li era una referència ineludible.

En època de Canova, el neoclassicisme era una reacció contra la frivolitat del decorativisme rococó i com que s’inspirava en l’antiga tradició greco-romana, la temàtica recollia moltes històries de caràcter mitològic.

Una d’elles és la titulada Venus i Adonis que va realitzar l’any 1794.

Sobre aquests dos personatges, explica la mitologia que Venus era la deessa de l’amor i un dia jugant amb el seu fill Cupido, aquest accidentalment la va ferir amb una de les seves fletxes. Quan la ferida encara no havia sanat, Venus va conèixer a Adonis i, és clar, es va enamorar.

L’obra de Canova la representa al costat del seu amant recolzada sobre l’espatlla esquerra d’ell mentre amb la mà li toca la cara i se’l mira d’una manera inquieta. Té motius per estar intranquil.la perquè tal com explica la llegenda, Adonis va morir anant de caça i aquí el veiem portant un arma a la mà dreta i està acompanyat del seu gos llest per marxar de cacera. Per això ella adopta aquesta postura tendint a retenir-lo i se’l mira d’aquesta manera tan especial perquè intueix el resultat fatal de la sortida.

Canova va realitzar l’obra en marbre setinat i va representar els personatges en un gest que té més de contemporani que de clàssic, humanitzant-los. La doble escultura era pel marquès de Salsa, un noble de Nàpols, però en l’actualitat ja no es troba a Itàlia sinó a Suïssa, al Museu d’art i d’Història de Ginebra.

 

Antonio Canova, el millor escultor del neoclassicisme. Així el va retratar el pintor francès François-Xavier Fabre.

Per saber més de Canova cliqueu aquí.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: