VERDI. AÏDA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

 

Giuseppe Verdi és el més important compositor italià d’òpera de tots el temps.

Una de les seves grans obres és Aïda. Si l’acció transcorre a Egipte, no és casual: Ismail Pachà, jedive (senyor o governador d’un territori) d’Egipte havia encarregat a Verdi una òpera per representar-la el 1871. I així va ser, a finals d’aquell any es va estrenar a El Caire amb gran èxit que no era d’estranyar doncs l’obra és espectacular amb un gran desplegament escènic.

L’argument és el següent: Radamès, jove general de l’exèrcit egipci, està enamorat en secret d’Aïda, una esclava etíop. Aïda, que també està enamorada secretament de Radamès, és en realitat la filla capturada del rei d’Etiòpia Amonasro, però els seus captors desconeixen la seva verdadera identitat. El seu pare ha envaït Egipte amb l’objectiu d’alliberar-la de l’esclavatge. La batalla entre egipcis i etíops acaba amb la victòria dels primers comandats per Radamès, i el rei d’Egipte, en premi, diu al seu general que pot tenir allò que desitgi, i Radamès diu que el que vol és que no es mati als presoners i siguin alliberats (entre ells hi ha el pare d’Aïda, Amonasro, del que els egipcis desconeixen la identitat). Agraït, el rei declara que Radamès serà el seu successor i el promès de la seva filla Amneris -qui també està enamorada de Radamès-.

A tot això, tant Aïda com Amonasro, continuen captius perquè els egipcis han decidit mantenir alguns hostatges per impedir que els etíops ataquin de nou. Amonasro obliga a Aïda a que esbrini a través de Radamès on es troba l’exèrcit egipci. Aïda i Radamès es troben i aquest li confirma que és amb ella amb qui es vol casar i no amb Amneris. Aïda el convenç perquè fugi al desert amb ella. Perquè sigui més fàcil escapar, Radamès proposa fer servir una ruta segura i li revela el lloc on l’exèrcit ha decidit atacar els etíops. En escoltar això, Amonasro surt del seu amagatall i revela la seva identitat . Radamès se sent engaynat.

La mala sort fa que Amneris i el gran sacerdot vegin a Radamès amb els enemics i criden als guàrdies. Amonasro i Aïda intenten convencer Radamès de què fugi amb ells però ell ho refusa i es rendeix als guàrdies imperials: ha passat de ser heroi de guerra a traïdor.

Per ser traïdor a la pàtria, encara que hagi sigut involuntàriament, i ara sense possibilitats de recuperar a Aïda, solament desitja morir. Precisament el càstig que l’espera és la mort. Amneris, enamorada, va a veure’l i li demana que es defensi però ell ho refusa. Es l’ària que escoltem al vídeo: Già i sacerdoti adunansi (Ja els sacerdots s’estan reunint).


"Già i Sacerdoti adunansi
arbitri del tuo fato;
pur dell'accusa orribile
scolparti ancor t'è dato;
ti scolpa,e la tua grazia
io pregherò dal trono,
e nunzia di perdono,
di vita, a te sarò.
RADAMÈS 
Di mie discolpe i giudici
mai non udran l'accento;
dinanzi ai numi, agli uomini
nè vil, nè reo mi sento.
Profferse il labbro incauto
fatal segreto, è vero,
ma puro il mio pensiero,
e l'onor mio restò.
AMNERIS 
Salvati dunque
e scolpati. 

RADAMÈS 
No!
AMNERIS 
Tu morrai. 

RADAMÈS 
La vita aborro;
d'ogni gaudio la fonte inaridita,
svanita ogni speranza,
sol bramo di morir."

 

“Amneris:

Ja els sacerdots s’estan reunint, àrbitres del teu destí. Però encara et pots disculpar d’aquesta terrible acusació. Disculpat i demanaré gràcia per tu al rei i seré la missatgera que el portarà la vida i el perdó.

Radamès:

Els jutges no escoltaran mai les meves disculpes. Davant els déus i els homes no em sento ni vil ni reu. Es cert que els meus llavis van proferir el fatal secret però el meu pensament i el meu honor van romandre fidels.

Amneris:

Doncs disculpa’t i salva’t.

Radamès:

No!

Amneris:

Moriràs.

Radamès:

Odio la vida, s’ha secat la font de totes les meves alegries; esvaïda qualsevol esperança, només desitjo morir“.

Com saben els aficionats a l’òpera, aquesta obra tindrà un final tràgic encara que comptarà amb el contrapunt de que els enamorats Radamès i Aïda podran unir les seves vides encara que sigui al final d’elles.

Qui interpreta Radamès és Jonas Kaufmann. Aquest cantant de Munic és un dels tenors de moda gràcies a la seva impecable tècnica i la capacitat de matisació de la seva veu.

Té una àmplia experiència en papers del repertori de compositors com Wagner i Mozart, i també d’italians com Verdi.

I qui interpreta Amneris és la mezzosoprano russa Anna Smirnova, una especialista en Verdi.

 

 

Giuseppe Verdi va ser el més important compositor italià d’òpera de tots el temps. Per saber més d’ell cliqueu aquí.

 

Jonas Kaufmann, un dels tenors més sol.licitats del moment.

El seu web és: http://www.jonas-kaufmann.com/

 

Nascuda a Moscou, la mezzosoprano Anna Smirnova és filla de músics, de manera que no és d’estranyar que acabés dirigint la seva vida cap a aquesta activitat artística. Es una especialista en música italiana, particularment en Verdi.

El seu facebook és https://www.facebook.com/Anna-Smirnova-186324981519699/

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: