VERDI I PAVAROTTI: DOS ITALIANS DE LUXE PER “UN BALLO IN MASCHERA”

 

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Giuseppe Verdi

Giuseppe Verdi va ser el més important compositor italià d’òpera de tots el temps.

La seva fama depassava l’àmbit cultural purament italià per estendre’s per tot el continent.

Comentem una de les seves òperes que és de les més representades. Es tracta d’Un ballo in maschera, obra que va estrenar el 1859 amb èxit. Només va trigar dos anys en arribar a Barcelona: el 1861 s’estrenava al Liceu.

La trama, que es desenvolupa a Boston quan la ciutat nord-americana encara era una colònia britànica, és la següent: hi ha rumors d’una conspiració contra el governador Riccardo que està organitzant un ball. El governador és interromput pel seu patge qui li porta la llista dels invitats al ball de màscares. Riccardo veu que entre els invitats està Amèlia, una dona a la que estima en silenci i que està casada amb un amic íntim: Renato. Precisament, en aquell moment arriba el seu amic per prevenir-lo de la conspiració i per donar-li el nom dels sospitosos.

Un jutge l’informa de què pretén arrestar Ulrica -una coneguda fetillera- per les seves pràctiques màgiques prohibides. Riccardo li diu que anirà personalment per comprovar si l’acusada mereix algun tipus de càstig. Anirà d’incògnit i invita als presents a que l’acompanyin.

En arribar a la casa de la bruixa, el governador disfressat de pescador escolta com un mariner es queixa davant d’ella de la manca de reconeixement per part dels seus superiors i Ulrica li pronostica que la situació canviarà aviat. Riccardo decideix fer alguna cosa al respecte escrivint una nota d’ascens per al mariner que li introdueix d’amagat a la butxaca. El mariner, després de ben pocs minuts la troba i tots es sorprenen dels poders d’endevinació de la fetillera. Inesperadament arriba Amèlia i Riccardo s’amaga mentre els demés se’n van. La dona confessa a la bruixa el seu amor impossible per Riccardo i li demana ajuda per oblidar-lo sense saber que el mateix Riccardo ho està escoltant, emocionat per saber que el seu amor es correspost. Ulrica li diu que ha d’anar a mitjanit al camp de les execucions per consumir una herba que farà que abandoni aquests sentiments.

Seguint les indicacions de la fetillera, Amèlia hi va mentre medita sobre el seu amor i la seva sort. Llavors arriba Riccardo qui, ja confiat pel que l’havia escoltat dir a Ulrica, decideix parlar-li dels seus sentiments. Després de dubtar, ella revela el que sent al seu cor però també manifesta la impossibilitat de consumar aquest amor en estar casada amb Renato. Precisament aquest, preocupat per la seguretat del seu amic el governador, l’ha seguit i en trobar-lo allí amb una dona -a qui no reconeix perquè ella es cobreix el rostre- demana a Riccardo que fugi, que té informes de què els conspiradors l’estan seguint i que hi son a prop. El governador assenteix però li demana que juri que portarà a aquella dona “misteriosa” a la ciutat i que no li demanarà que reveli el seu rostre. L’amic accepta pensant que es tracta d’una aventura de Riccardo i urgeix al governador a marxar. Així, Renato i Amèlia inicien el retorn quan els conspiradors els sorprenen preguntant-lis on és el governador. La situació es complica i Amèlia, finalment, ha de descobrir-se i Renato, sorprès i avergonyit, suposa que la seva esposa l’estava enganyant amb el seu amic. Tots marxen en mig d’una burla general i els esposos es queden sols i avergonyits.

Per la seva banda, Riccardo medita sobre la inutilitat de la seva passió i decideix que val més enviar a Renato i Amèlia a Anglaterra. Es la famosa ària  Ma se m’è forza perderti  (Però estic forçat a perdre-la).

Al vídeo -on trobareu la traducció- veiem interpretar el paper de Riccardo al gran Luciano Pavarotti, qui absolutament ficat en el personatge, en acabar l’ària rep una pluja d’aplaudiments i bravos dels que intenta abstreure’s per no perdre el contacte amb el rol. Difícil, donada la durada de l’ovació.

L’enregistrament és del 1986 a la Wiener Staatsoper.

 

Luciano Pavarotti és un dels més grans tenors que ha donat la història de la música fins al punt que la seva fama ha depassat el món de l’òpera.

El seu web és http://www.lucianopavarotti.com/

Giuseppe Verdi és el més important compositor d’òpera de tots els temps.

No sols va ser músic, també polític: va arribar a exercir primer de diputat i després de senador.

En el seu temps no hi havia internet però ara disposa fins i tot de web: http://www.giuseppeverdi.it/

Aquí el veiem retratat per Giovanni Boldoni.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: