VERTUMNE i POMONA, PER CAMILLE CLAUDEL

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 Vertumne i Pomona, per Camille Claudel.

Vista en escorç de Pomona de peu i Vertumne de genolls.

Primer pla de la parella.

L’abraçada de Vertumne.

 

Camille Claudel (1864 – 1943) va ser una escultora i artista gràfica francesa. Va obtenir més reconeixement després de morta que en vida, gràcies a que finalment es va posar en valor la seva originalitat.

Ja de ben jove li tirava l’escultura i va poder formar-se intal.lant-se a Paris per assistir a l’Acadèmia Colarossi, un centre privat dels pocs que acceptaven dones i que aquestes poguessin reproduir models masculins nus. Allí va tenir de professor l’escultor Alfred Boucher.

Va ser curiós veure que l’estil de Claudel se semblava al de Rodin sense conèixer-lo. No és doncs d’estranyar que quan Rodin la va conèixer, Camille esdevingués deixeble, model, musa i fins i tot amant. La relació que van tenir no va ser fàcil però artísticament va ser enriquidora pels dos. L’obra de l’escultora, malgrat ser molt propera a la del seu ara mestre, té un toc personal i femení, aquesta originalitat que finalment se li va reconèixer.

Un exemple de la seva escultura és l’obra Vertumne i Pomona. Expliquem qui eren aquests personatges mitològics:

Pomona era una divinitat romana, la deessa de la fruita, dels arbres fruiters, els jardins i els horts. Vivia bastant aïllada del món sense mantenir masses relacions, possiblement per una actitud de defensa davant d’alguns assetjaments que havia patit de divinitats dels camps, entre elles els sàtirs.

Per la seva part, Vertumne era déu de les estacions i la fecunditat de la terra.

Un dia, Vertumne va veure a Pomona i va quedar profundament enamorat. Va intentar aproximar-se a ella i poder mantenir converses però Pomona continuava sent reticent a tenir contactes. Un dia ell es va disfressar de dona vella i per vèncer les seves prevencions i la va poder felicitar pels fruits dels seus arbres i la va abraçar carinyosament. Li va mostrar un om enllaçat per una vinya que li va servir de metàfora per defensar la causa de l’amor i li va explicar la història d’Anaxàrete, una noia de sang reial que era estimada per Ifis, un jove molt humil. Donat que es tractava d’un amor impossible per les diferències socials, el noi va acabar per penjar-se pel dolor que sentia per no ser correspost per la princesa. Just abans de morir, pràcticament a l’últim alè, va demanar venjança als déus, i Afrodita, tocada per veure morir a algú per amor, va decidir complaure’l transformant Anaxàrate en estàtua de pedra mentre estava mirant per curiositat el fineral d’Ifis.

Finalment, veient Vertumne que Pomona havia quedat fascinada per aquesta història, es va treure la disfressa de vella i va mostrar a la deessa el seu rostre real, el d’un noi resplendent de joventut. Pomona no es va poder resistir i va acceptar i compartir el seu amor.

L’escultura de Claudel representa just el moment en el que les dues deïtats manifesten i comparteixen el seu amor mutu.

Aquesta obra ha tingut versions i significats diversos. Claudel la va fer per primera vegada en guix el 1886 inspirant-se en una peça de teatre indi que evocava a Sakountala amb el seu marit el rei Dusyanta, els quals no van poder gaudir del seu amor a la terra on van ser separats i sí al Nirvana. Aquest retrobament és el que representa l’escultora i va titular l’obra com Sakountala.

El 1905 va fer la versió en marbre que es la que veiem i que va titular Vertumne i Pomona, d’acord amb el que hem explicat abans. Aquesta versió la va fer per comenda de la comtessa de Maigret.

I encara hi ha una altra versió, aquesta en bronze, que va titular L’abandó. Es a dir que de la mitologia hindú passa a la grecoromana i finalment a una història íntima.

Totes aquestes variants testimonien la investigació perseguida per l’artista. El canvi de títol, acompanyat d’un canvi de material evidencien les variacions de lectures i de sentits que son també uns dels elements d’aquesta investigació.

La peça que aquí veiem es pot visitar al Museu Rodin de Paris.

Camille Claudel no va tenir una vida fàcil. Va tenir amors (primer Rodin i després Debussy) que li van fer mal. Desestabilitzada emocionalment, va acabar tancada en un manicomi.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: