VETUSTA MORLA. COPENHAGUE

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

A la localitat madrilenya de Tres Cantos es va formar l’any 1998 el grup Vetusta Morla, una banda no massa prolífica en l’aspecte discogràfic però que en canvi fa una música interessant.

El curiós nom amb el que es va batejar ve d’un personatge que apareix a La historia interminable de Michael Ende. En aquest relat de to fantàstic surt una tortuga que porta aquest nom. Com que era un personatge assenyat, els Vetusta Morla van pensar que els podria encaixar.

Va ser a partir de l’any 2000 que van començar a guanyar alguns premis d’àmbit nacional per donar el primer salt internacional al 2004 al Festival Anti-Crise de Beirut al que van ser convidats com els representants d’Espanya.

Durant molt de temps, la banda va estar actuant per sales de tot el país i en especial pel circuit madrileny que per raons obvies els era més proper, però tenien dificultats a l’hora de gravar. Això era degut a que no rebien el suport que buscaven de les discogràfiques, així que finalment van decidir crear el seu propi segell de nom ben significatiu: Pequeño Salto Mortal.

Això els va permetre, per fi, publicar el seu primer àlbum. Va ser al febrer de 2008, o sigui, deu anys després d’estar tocant junts, i portava per títol Un día en el mundo.

Va valdre la pena esperar perquè la premsa en va fer crítiques molt favorables, fins i tot es va arribar a dir que aquest era el millor primer disc d’un grup espanyol, és a dir, que ni els grups més mediàtics i consagrats havien tingut un debut tant inspirat com aquests gairebé desconeguts.

El tall número quatre del disc es titula Copenhague i va ser escollit com una de les tres millors cançons de l’indi espanyol de les últimes tres dècades en una votació realitzada entre els internautes i oients de Radio 3 en un concurs de cançons que va posar en marxa la Unión Fonogràfica Independiente i la pròpia Radio 3.

Copenhague sona bé musicalment com és habitual en la música que fan els Vetusta Morla i a més té una lletra interessant de toc poètic:

“El corría, nunca le enseñaron a andar,
se fue tras luces pálidas.
Ella huía de espejismos y horas de más.
Aeropuertos. Unos vienen, otros se van,
igual que Alicia sin ciudad.

El valor para marcharse,
el miedo a llegar.

Llueve en el canal, la corriente enseña
el camino hacia el mar.
Todos duermen ya.

Dejarse llevar suena demasiado bien.
Jugar al azar,
nunca saber dónde puedes terminar…
o empezar.

Un instante mientras los turistas se van.
Un tren de madrugada
consiguió trazar
la frontera entre siempre o jamás.

Llueve en el canal, la corriente enseña
el camino hacia el mar.
Todos duermen ya.

Dejarse llevar suena demasiado bien.
Jugar al azar,
nunca saber dónde puedes terminar…
o empezar.

Ella duerme tras el vendaval.
No se quitó la ropa.
Sueña con despertar
en otro tiempo y en otra ciudad.

Dejarse llevar suena demasiado bien.
Jugar al azar,
nunca saber dónde puedes terminar…
o empezar.”

 

El sextet Vetusta Morla.

El seu web és: http://www.vetustamorla.com/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: