VICTOR AMELA. JO HAURIA POGUT SALVAR LORCA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Jo hauria pogut salvar Lorca reconstrueix la vida de Manuel Bonilla, l’avi de Víctor Amela, l’autor del llibre. Manuel era un pastor de l’Alpujarra que es va convertir en un passador clandestí de persones d’un costat a l’altre del front de guerra de Granada. La revolta militar el va arrossegar a un dels successos més tràgics i universals de la guerra de Espanya: l’assassinat del poeta Federico García Lorca, un horror que li pesarà per sempre en una vida que es barreja amb les d’altres personatges, alguns cèlebres com Luis Rosales, Ramón Ruiz Alonso, Gerald Brenan, Agustín Penón, Emilia Llanos i d’altres anònims com Josep Amela, soldat republicà empresonat. El temps i l’atzar acabaran convertint a Manuel i Josep en membres d’una mateixa família. La novel.la rescata la vida de l’avi, un vencedor de la guerra però al mateix temps un perdedor de la història.

L’escriptor i periodista Victor Amela escriu sobre la possibilitat de que el seu avi matern hagués pogut evitar la mort de García Lorca i aprofita per novel.lar una part de la seva família.

Tot va començar a partir d’una breu frase que el seu avi va pronunciar en una ocasió durant els anys setanta quan Amela tenia deu anys: “Jo hauria pogut salvar Lorca”, una frase que va quedar gravada en la memòria de l’autor.

La investigació històrica que Amela va fer molts anys després quan l’avi ja havia mort, va situar a Manuel Bonilla a Granada el dia 14 d’agost de 1936 quan s’afilia com voluntari a la Falange, i qui pren nota de la seva afiliació és el poeta Luis Rosales, amic de Lorca a qui va tenir durant set dies amagat a casa seva abans de què fos afusellat.

Tot dóna a entendre que la nit del diumenge 16 d’agost havia un pla per treure a Lorca com a mínim de la casa de Rosales, i Manuel hauria pogut ser útil per fer-ho doncs coneixia molt bé els camins i també havia passat a l’altre costat a comunistes, republicans o sospìtosos de ser d’esquerres.

L’obra s’articula en diversos moments de la història: la Guerra Civil, la dura postguerra a l’extraradi barcelonès i l’exili en el camp de refugiats de Saint Ciprian i a Collioure amb una fugaç trobada amb un agònic Antonio Machado, i finalment el moment actual en el que Amela investiga i narra.

Es tracta d’un llibre dens, de cinc-centes pàgines que es converteix en un fresc de la història d’Espanya. De Jacinta fins a Palmira, passant per Luís Rosales, Agustín Penón, Emilia Llanos i els germans Quero, Jo hauria pogut salvar Lorca és un interessant compendi de desenes de vides creuades i sacsejades per la guerra.

En aquest vídeo, Víctor Amela ens dóna més detalls:

 

Victor Amela, barceloní nascut el 1960, és novel.lista i escriptor. Degà de la crítica televisiva a la premsa, exerceix des de fa trenta anys a La Vanguardia, diari en el que és creador de la secció “La contra” (1998) on ha publicat 2.100 entrevistes.

Col.labora el programes de ràdio i televisió i és també autor de novel.les com El càtar imperfecte, Amor contra Roma i La filla del capità Groc.

Jo hauria pogut salvar Lorca és la seva darrera novel.la.

El seu web és http://victoramela.com/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: