VILA HISPANO-ÀRAB

 – O – O – O – O – O – O – O – O – O –

La Vila Hispano-àrab.

Detall del sostre.

El minaret.

El menjador.

Arcs i decoració.

 

Circula una història falsa al barri de Sant Gervasi sobre que la vila d’estil àrab que es troba al número 15 del carrer Lleó XIII -molt a prop de l’avinguda del Tibidabo- va ser construïda per un sultà que va viure en ella durant la seva estada a la ciutat.

Fem una mica d’història, de la real. A finals del segle XIX, la filla d’un navilier, Josefa Cayol, va heretar uns terrenys denominats Frare Blanc i els va començar a urbanitzar prenen com a eix el que ara coneixem com carrer Lleó XIII. El 1893 el matrimoni format per Teresa Miguez Borrego i José Yebra Alonso van començar a edificar la seva casa d’estiueig al terreny que van  adquirir a la citada urbanització. L’arquitecte que van contractar era Manuel Vega i March. En aquell moment, era el número 25 del carrer que encara no es deia Lleó XIII sinó carrer Frare Blanc; va ser al 1895 que passaria a dir-se Lleó XIII i uns anys després es canviaria la numeració per l’actual que fa cantonada amb el carrer Mas Yebra. Aclarim que tot i la coincidència del cognom, aquest Mas Yebra no tenia res a veure amb José Yebra doncs es tractava de l’advocat Juan Adolfo Mas Yebra que era soci del doctor Salvador Andreu a la societat El Tibidabo S.A., l’empresa que pocs anys després va urbanitzar l’avinguda del Tibidabo.

La casa del matrimoni Míguez-Yebra va ser doncs una de les primeres que es van construir al carrer Lleó XIII i va ser -i és- coneguda com Vila Hispano-àrab, d’estil neomudèjar amb el seu minaret com a coronació de l’edifici.

El matrimoni es va deixar anar pel gust de la burgesia de l’època per la moda neoàrab fent una mansió que és un esclat de fantasia amb molts elements que recorden l’Alhambra. Malauradament, no la van poder gaudir molt perquè el 1898 va morir la senyora Míguez i un any després el seu marit.

Els hereus la van vendre el 1908 al ric antiquari francès Celestino Dupont  que va ampliar la casa construint un pavelló separat des d’on exercia la seva professió. I allí s’hi va estar Dupont fins a començament dels anys vint que va marxar a Sevilla. Es per això que el 1934 la va vendre a un andalús, el pintor Ramón López Morelló qui als anys quaranta la va transmetre a l’enginyer alemany Hans Breuer Theissin qui havia fugit de la guerra amb la seva família. Quan els dos membres del nou matrimoni propietari van morir, van deixar la casa en herència a Isabel Aparicio que era la responsable del servei.

Més canvis de mans: quan l’any 2000 la senyora Aparicio va morir, la seva germana va vendre l’immoble a una constructora fins que va passar als actuals propietaris, la sueca Klea Levin i el seu marit. Levin treballava aleshores buscant escenaris per rodatges i és per aquest motiu que va conèixer la vila de la que es va enamorar.

La mansió enganya des de fora perquè sembla que sigui una construcció sòbria, que això ja ho té la tradició arquitectònica islàmica, però quan s’entra a l’interior, el canvi és radical perquè l’espai és espectacular. Hi ha un pati de l’estil del de l’Alhambra amb una font octogonal al centre que recorda la del palau granadí. També destaca el menjador amb arcs i vidrieres que aporten una il·luminació especial al conjunt.

Es una pena que no sigui visitable. Ara bé, com que Klea Levin ha instal·lat allí un showroom pel seu negoci -ara es dedica a la venda de complements de luxe… per gossos-, podríem entrar i que ens deixi veure la part no afecta a l’activitat si té l’amabilitat de fer-ho.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: