VIRGINIE GÉO-RÉMY. EL VENTALL DE L’ÀVIA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Virginie Géo-Rémy. El ventall de l’àvia.

Detall del vano.

L’esquena de l’anònima dona és l’altre protagonista.

Darrere de la cadira es pot veure la signatura de la pintora.

 

La parisenca Virginie Géo-Rémy (1846 – 1924) va ser una pintora que va tenir rellevància en una societat que mostrava reticències a la pràctica artística de les dones.

Ella s’hi va dedicar perquè a casa seva es vivia un ambient intel·lectual i artístic: el seu pare, el també parisenc George Rémy (conegut com Géo-Rémy) era pintor, i la seva mare, la londinenca Virginia France Pongérard, lingüista.

Naturalment, el primer professor que va tenir va ser el seu pare; més endavant seria alumna dels pintors Jules-Élie Delaunay i de Charles Chaplin.

Va exposar per primera vegada el 1873. Ho va fer a la ciutat de Nantes, localitat a la que acabaria estant molt lligada participant en totes les exposicions dels Amic de les Arts que allí es van celebrar entre 1890 i 1914. Els seus quadres eren principalment retrats i es va fer notar en la tècnica del pastel.

També va exposar en altres localitats on va obtenir premis com a Le Havre, Tours, Brest, Rennes, Vannes, Angers…  i va participar vàries vegades al Saló dels artistes francesos.

En paral·lel a la seva carrera artística, va ensenyar dibuix i pintura a partir de 1874, com no, a Nantes, i el 1898 va ser nomenada Oficial de l’Acadèmia i el 1909 Oficial d’Instrucció Pública.

I encara més nomenaments com a dada de que va ser una professional reconeguda: el 1904 la van fer professora de dibuix a L’Escola Regional de Belles Arts de Nantes on donaria classes per dones.

Heus aquí un exemple de la seva pintura: el quadre que veiem es titula El ventall de l’àvia que va realitzar el 1887.

Es una composició elegant en la que apareix una dona asseguda en una cadira de vellut que tot i que no ens mostra la cara, està observant detingudament el ventall, element que ha merescut un detallat treball per part de l’artista.

El fet de què la dona estigui d’esquena, aporta una certa sensació enigmàtica al quadre doncs el personatge, anònim, és tant protagonista com el vano, però sovint una esquena obre més possibilitats de suggerir que la concreció d’una cara.

Tenint en compte el seu lligam amb Nantes, no cal dir que el quadre pertany a la col·lecció del Museu d’Art d’aquella ciutat que va comprar directament l’obra a l’artista el 1911.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: