WILLIAM C. BEALL

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Fe i confiança.

Els personatges de més a prop.

 

Fa més de cent anys que als Estats Units es lliuren els premis Pulitzer.

A La Bellesa hem comentat alguns llibres que s’han emportat el guardó, però els Pulitzer no es limiten solament a l’àmbit literari, de manera que avui parlem d’un Pulitzer de fotografia.

En aquest cas es tracta del fotoreporter William C. Beall (1922 – 2013) qui va començar la seva carrera amb solament setze anys treballant per una agència de fotografia.

Posteriorment va treballar com fotògraf pel Washington Post passant després al Washington Daily News on va ser nomenant cap de fotografia el 1940.

Beall va treballar com fotògraf de guerra amb els Marins dels Estats Units durant la segona guerra mundial. No solament en va sortir sa i estalvi sinó que va guanyar la Medalla de l’Aire el 1945 per la cobertura que va fer de la batalla d’Okinawa.

Però aquest no és l’únic reconeixement que va tenir durant la seva carrera sinó que també va obtenir el de United Press International News Pictures Contest, el del National Headliners Club i el de la National Press Photographers Association.

Tornant al Pulitzer, el premi que es va emportar correspon al 1958 per una foto que va obtenir quan treballava pel Washington Daily News que es va titular Fe i confiança: Beall va capturar un moment entranyable quan el policia Maurice Cullinane es va inclinar per parlar a un nen de dos anys, Allan Weaver, durant la desfilada de l’any nou xinès el dia 10 de setembre de 1957 a Washington.

El petit Allan, fascinat pels coets, va tractar d’acostar-se i el policia Cullinane pacientment li fa explicar per què no era gens segur fer-ho.

La foto va aparèixer en la portada del Washington Daily News l’endemà i dies després va sortir a la contraportada de la revista Life. Aquesta imatge es va convertir en el logotip del Police Boys Club de Washington. Fins i tot es va fer una estàtua de mida natural representant la foto que es va col·locar davant del Palau de Justícia de Jonesboro, ciutat d’Arkansas.

I en quant als dos personatges protagonistes de la fotografia, que Cullinane fos policia li venia de família perquè el seu pare, avi i dos oncles ho havien sigut. Quan es va prendre la foto, Cullinane feia poc que estava en el cos, solament portava un any exercint. Va tenir una bona carrera i el 1974 va ser nomenat cap de policia.

En quant al nen Allan Weaver, quan va ser adult va treballar en la industria de l’entreteniment i va arribar a col·laborar amb Orson Wells durant dos anys com ajudant personal.

 

William C. Beall amb la foto amb la que va guanyar el Pulitzer. Aquest fotoperiodista era conegut familiarment com Bill Beall perquè la pronunciació del nom i el cognom és gairebé idèntica (“bil bil“).

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: