YOANN IACONO. L’STRADIVARIUS DE GOEBBELS

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

El 22 de febrer de 1943, la virtuosa del violí de vint-i-tres anys Nejiko Suwa, japonesa solista de la Filharmònica de Berlin, en presència de l’ambaixador del Japó, rep de mans de Joseph Goebbels un Stradivarius a l’ambaixada japonesa de la capital alemanya en una cerimònia que va segellar l’aliança entre el Reich i el Japó. Darrere d’aquesta operació d’alta diplomàcia hi havia el sinistre Herbert Gerigk, antisemita furibund al capdavant de la Sonderstab Musik, que s’encarregava de perseguir els músics jueus, fer-los detenir i confiscar-ne els instruments. Gerigk havia aconseguit convèncer Goebbels que la música és l’art germànic per excel·lència i que havia de ser al cor de la propaganda nazi. La jove Nejiko en seria una baula més, malgrat no entendre les tensions que agitaven Europa.

Aquest és el tema de L’Stradivarius de Goebbels, una obra escrita per Yoann Iacono, un llibre que ho és tot alhora: novel·la històrica, d’intriga i de formació. L’escriptor francès reflexiona sobre els turbulents lligams entre l’art i el poder: un artista només està compromès amb el seu art? es pot abstreure de la història? com aconseguir que els règims dictatorials no se n’apropiïn? El cert és que la sospita de que aquest valuós violí havia sigut espoliat a jueus assassinats pel règim de Hitler va acompanyar a la solista japonesa que, ja de gran, va caure en una depressió fins que va morir el 2012 quan tenia noranta-dos anys. Mai va voler parlar del tema ni tampoc va permetre que ningun expert investigués.

Yoann Iacono és funcionari i assessor polític, ha escrit aquesta primera novel·la basada, com es veu, en fets reals després d’anys d’investigació recorrent els arxius de França, els Estats Units, Alemanya i Japó. Amb rigor històric, l’autor ens permet reviure amb els seus protagonistes aquest episodi de l’agitada història del segle XX que va des de la Segona Guerra Mundial i la guerra freda fins a l’actualitat. Durant tres anys, aquest “negre” literari que treballa redactant discursos per polítics francesos, ha volgut reconstruir la vida de Nejiko Suwa i el seu violí.

Gràcies a aquest escriptor que no és músic, aprenem molts detalls sobre el món de la música. Per exemple, els músics consideren que els instruments tenen una mena d’ànima, d’especificitat amb la que l’intèrpret ha de saber connectar per treure-li el màxim rendiment. Iacono va fer quinze entrevistes a violinistes professionals i en totes ha trobat que hi havia alguna cosa d’alquímic o secret en la relació músic-instrument i per això considera que Suwa, molt bona violinista, no va assolir el nivell de virtuosisme que hagués pogut obtenir per saber que l’instrument, en realitat, no era seu, va faltar “la química”. Segurament és per això que va caure en una depressió en els anys seixanta.

L’autor francès recorre en aquest primer lliurament a la figura del narrador, a les mans del qual cau un diari -fictici- suggerit per les aspiracions de la violinista que ha anat descobrint i recopilant en arxius, entrevistes i testimonis de gent que la va conèixer. Com que era una persona complexa i una mica misteriosa, a Iacono li va costar ficar-se en el cap de la japonesa, així que no va poder saber si es tractva d’una dona massa ingènua o va ser una mesquina. Es per això que ha construït un personatge ambivalent perquè siguem els lectors els que jutgem si Nejiko Suwa va ser una víctima o una egoista.

Costa assumir que una obra de Felix Mendelssohn pogués ser qualificada de música degenerada. Aquesta és una qüestió que es planteja la intèrpret en l’esmentat diari fictici en el que apareixen grans figures de la cultura i la política del segle XX. Sobre això, Yoann Iacono és de la opinió de que la responsabilitat ha de recaure sobre Herbert Gerigk, membre del Partit Nazi qui, ja abans de la guerra havia escrit un glossari de músics jueus que posteriorment serviria per identificar-los, localitzar-los i deportar-los. A més de perseguir la música de compositors jueus com Mendelssohn o Mahler, dirigiria l’espoli i saqueig d’instruments, partitures i altres béns musicals en els països ocupats i va organitzar el transport a Alemanya on es donaven a orquestres. Després de la guerra, Gerigk va quedar impune i va viure tranquil·lament a Dortmund treballant com periodista musical.

Quan el 2012 va morir Suwa, curiosament Iacono es trobava al Japó visitant uns amics que van ser els que li van traduir el que la premsa explicava, i li va cridar tant l’atenció que quan va tornar a França va decidir fer sobre el tema la seva primera novel·la que serà part d’una trilogia sobre art i política. Heus aquí com una simple casualitat pot acabar desembocant en una interessant obra literària molt didàctica.

Yoann Iacono que al principi tenia la idea de fer-ne un documental, ha venut ja els drets cinematogràfics d’aquesta història perquè se’n faci una pel·lícula. Mentre, està preparant una nova novel·la sobre un poeta rus dels anys vint i la seva relació amb el poder.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: