YULI, D’ICIAR BOLLAIN

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

 

El famós ballarí cubà Carlos Acosta s’interpreta a sí mateix a Yuli.

 

Yuli és el sobrenom que Pedro Acosta posa al seu fill Carlos. Des de petit, Yuli fuig de qualsevol forma de disciplina o educació i és en els carrers del modestíssim barri de Los Pinos a La Habana on ho aprèn tot. Però Pedro sap que el seu fill té talent i l’obliga a assistir a classe a l’Escuela Nacional de Ballet de Cuba perquè pensa que pot ser el mitjà per treure’l del carrer. Contra la seva voluntat i tot i la indisciplina inicial, Yuli -que volia ser futbolista- acaba captivat pel món del ball. Ja des de la infantesa començarà a forjar la seva llegenda com un dels millors ballarins de la seva generació, trencant tabús i arribant a ser el primer artista de color que farà de Romeu al Royal Ballet de Londres on es farà una carrera llegendària com primer ballarí durant disset anys. 

Ben coneguda per pel.lícules amb un clar component social, la directora madrilenya Icíar Bollaín forma un molt bon tàndem amb el seu espòs Paul Laverty, guionista habitual de les seves cintes. Com es sabut, Laberty ha fet guions també per Ken Loach, així que no és d’estranyar que Yuli tingui un important substrat social. fixant-se en la sorprenent vida del famós ballarí cubà Carlos Acosta.

El film està basat en el text escrit pel propi Acosta en el seu llibre No way home. La narració transcorre en l’actualitat quan el ballarí torna a La Habana per muntar una coreografia sobre la seva vida.

La pel.lícula s’allunya del clàssic biopic perquè és el propi Acosta qui s’interpreta a sí mateix mentre assaja l’esmentada coreografia i va recordant moments importants de la seva infantesa i joventut.

El que veurem serà una història de superació en la que és essencial el seu pare, home bo i dolent alhora, un camioner gairebé analfabet que el va obligar a ingressar al Ballet de Cuba, cosa que permet a Bollaín traçar en paral.lel una història de Cuba de les últimes quatre dècades.

Un dels elements més atractius del film és la delicadesa amb la que estan rodades les escenes de ball on té molt a veure la fotografia d’Alex Catalán. Aquest fotògraf dota a cada espai on es filma d’una personalitat diferent: converteix Cuba en un país lluminós i acollidor mentre que retrata Europa freda, gairebé sepulcral per comparació.

El resultat és una pel.lícula apassionada i vital, a vegades una mica repetitiva, que ens permet veure com el temps fa que per Carlos Acosta el ball passi de ser una presó a esdevenir un refugi.

 

 

Icíar Bollaín, directora de pel.lícules com Te doy mis ojos o También la lluvia, torna amb un peculiar biopic de contingut social: Yuli.

Aquí la veiem donant instruccions a Edlison Manuel Olbera Núñez, jove actor que interpreta a Carlos Acosta de nen.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: