ZAMA, DE LUCRECIA MARTEL

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 


 

Daniel Giménez Cacho és Zama, el corregidor espanyol destinat a Paraguay durant l’època colonialista.

 

Zama ens narra la història de Don Diego de Zama, un oficial espanyol del segle XVII que està destinat a Asunción i espera el trasllat a Buenos Aires. Es un home que vol ser reconegut pels seus mèrits però que en els anys d’espera ho acaba perdent tot, fins i tot l’enteniment i decideix atrapar un perillós bandoler per així recuperar el seu nom. 

Abans d’aquesta pel.lícula, la directora Lucrecia Martel havia fet tres films (La ciénaga, La niña santa i La mujer sin cabeza) que van obtenir premis i reconeixement dels espectadors. Però va arribar un moment que semblava que s’havia evaporat perquè han hagut de passar nou anys perquè tornés a estrenar. L’interval de temps li ha fet profit perquè ha tornat amb força, intrepidesa i fins i tot intenció iconoclasta: Zama és una cinta molt peculiar.

Es tracta d’una història d’època basada en la cèlebre novel.la existencial d’Antonio di Benedetto que va escriure el 1956. I compte perquè el llibre és d’aquells que d’entrada semblen gairebé impossibles de transportar-los a la pantalla però la cineasta argentina se’n surt no adaptant-lo sinó fent tota una reinterpretació.

Martel ens porta fins al Paraguay colonial on el cavaller espanyol, assessor-lletrat, Don Diego de Zama, compleix simples tasques administratives. Vol deixar Asunción i es troba a l’espera de què el governador li enviï una carta al rei d’Espanya per traslladar-lo a una zona no tan inhòspita. Està lluny de la seva dona i fills. Tot està lluny, massa lluny. Es un desig de canvi de colònia que sembla que mai no es complirà.

Però el que fa Lucrecia Martel no és explicar-nos la història de Diego de Zama sinó més bé posar-nos dins d’ell, de la seva desesperació, del seu avorriment, fins i tot de la seva paranoia. I tot això ho concreta a través d’un viatge per la selva, un context ple de fang, mestissatge de races i llengües i molts imprevists.

Cal esmentar la excel.lent feina de l’actor madrileny Daniel Giménez Cacho. Sap encarnar la desesperança de Zama, tan seca com una part de l’ambient en el que es belluga, desesperança que va derivant en una pèrdua d’enteniment doncs fins i tot acaba escoltant veus espirituals.

Crítica amb la colonització, Zama és una pel.lícula que exhibeix amoralitat, però no solament en un sentit sexual, sinó també en referència a la degeneració de l’ordre establert per la Corona o com a mínim a la dels enviats per ella en una curiosa contraposició amb els indígenes.

El film és gairebé un tractat sobre l’agonia de l’eterna espera. Està explicat en diversos temps que cal localitzar pels canvis de personatges o del físic del protagonista. S’ha d’esmentar també la part més tècnica doncs és tota una reflexió sobre la ubicació de la càmera i la posada en escena; en el procés no s’utilitzen estructures narratives lineals habituals sinó que el que predomina son denses atmosferes sonores i visuals que d’una manera deliberada tracten de confondre l’espectador perquè pretén convidar-lo a submergir-se en ambients sensorial i metafísics, es una invitació als sentits. Així ens trobem amb sonoritats que semblen venir “de fora” de la pel.lícula però que en realitat ens diuen més que les pròpies imatges. També hi ha el.lipsis narratives que qüestionen deliberadament el flux natural de la història.

Ja hem dit que l’adaptació del llibre era difícil però Martel aconsegueix plasmar tota una visió de la naturalesa humana a partir d’una realitat visual i sensorial que vol trastocar la nostra percepció del món. No és una pel.lícula de visió senzilla i per això pot no agradar a tots els paladars, però la contrapartida al seu alambinat accés és una bona recompensa sensorial.

 

Lucrecia Martel és una directora que ha fet de la sensorialitat la seva raó de ser cinematogràfica. Els seus films estan ambientats habitualment en entorns decadents i deixen que sigui l’espectador qui analitzi i completi un contingut deconstruït.

Son pel.lícules en les que ella orienta però no manipula: llibertat per l’espectador.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: